Municipi
Olvan
Vista aèria d'Olvan
El municipi d’Olvan s’ha caracteritzat, al llarg de la història, per tenir un poblament disseminat atès que llevat del petit nucli urbà que es forma a redós de l’església de Santa Maria d’Olvan als últims segles de l’època medieval, el terme municipal està constituït per un escampall de masies i masoveries.

La part antiga del poble és formada per un grup de cases construïdes entre els segles XVI, XVII i XVIII, que formen un estret carrer i una plaça  (Plaça major) davant l'església parroquial de Sta. Maria; cal destacar-hi la rectoria, d'estructura clàssica.
 
Olvan
El terme formava part de la baronia de la Portella fins que l'any 1369 els dominis passaren a la família Pinós, i més concretament a la branca que senyorejà la baronia i posteriorment el marquesat de Gironella i Olvan.

El creixement del petit nucli urbà s'havia  produït en els  anys de la industrialització, mitjançant la construcció de carrers de forma allargassada i de petits nuclis, com el barri de Serraseca i Cal Magí. Actualment l'expansió urbanística del poble afecta a diferents indrets: Urbanització de Cal Rafel, Plaça de l'Ajuntament, Carrer de l'Escola,...
 
Població

Les dades que tenim sobre poblament històric són les que proporcionen les fonts documentals, entre les quals destaquem:

  • El Capbreu de 1348 del monestir de la Portella (BUSQUETS 1997: 23-26), tot i que no es conserva complert, permet documentar bona part dels masos de la parròquia de Santa Maria d’Olvan i de Sant Martí de Llavaneres, incloses dins l’actual terme municipal. Hi manca la parròquia de Santa Maria de Valldaura.

De la parròquia d’Olvan hi figuren 32 capbrevants: Pere de l’Abadia, Romia del Ballaró, Berenguer de Cases, Ramon de Condemines, Romeu del Soler, Pere de Foià, Bernat de Minoves, Guillema de Puigcugul, Berenguer de Saquet, Pere i Romia del Soler, Ramon de Blancs, Ramon de Bojets (o de Boixets?), Berenguera de Bonsfills, Hereus de la Codina, Nicolau de Fuives, Berenguer de Garrofés, Pere de Mujals, Ramon de Pursals (Porçals?), Bernat Roqueta, Pere de Salvatella, Pere Roig de Sant Salvador i Domènec sa Torra. A la sagrera de Santa Maria d’Olvan hi vivien 9 capbrevants.

De la parròquia de Sant Martí de Llavaneres, al nord-oest de l’actual terme municipal i avui totalment enderrocada, hi figuren:

Ramon de Llavaneres, Bernat del Puig, Elisendis Ramada, Bernat ça Sala, Pere de Timoneres i Bernat de Pursals.

 

  • Els fogatges dels segles XV i XVI .

En el Fogatge de 1497 (IGLESIAS, 1991: 244), figuren junts els termes de Gironella, Olvan i Llavaneres:

“Gironella e Olvany Llavaneres: Aquets tres lochs són que té en lo títol de Berga e costum sots ses letres:

Mossèn Anthoni Cavallera, Johan Boxador balle, En Jaume Arola, En Johan Sala, En Johan Casals, En Anthoni Sala, Pere Gironella, Pere lo Boter, En Pons, Na Forey..., Madona Serra viuda, Madona Pere Ferrera, Gaspar Mas, Madona Rula viuda, Salvador de Rochafort, Bernat Canyelles, Anthoni Ferrer, Bernat Guerau, Jaume Guerau, Jaume Foxà, Madona Minoves viuda, En Montseny, En Faynes, La viuda del pedrapique, Steve Barrat, En Ballaró, En Pere Guim Sala”.

 

En el Fogatge de 1553 (IGLESIAS, 1979: 460) hi consta:

“Parroquia y terme del Van fogajat a 13 d octubre 1553 per Pere Garrigosa consall com apar en cartes 259

Mn. Antoni vicari           Pere Picoy

Pere Garrigosa              Bertomeu Vall

Francesch Rourell         Lo gasco sta amunt Senia

Antoni Pedrapiguer       Antoni Sastre

Antoni Pons                 Joan Minoves

Francesc Vilagaja          Salvador Albiols

Joan Sala                     Galceran Soga

Bertomeu Riba”.

 

  • Els censos del s. XVIII informen d’un creixement notable de la població: 328 habitants l’any 1718, 389 habitants l’any 1787, augment propi d’aquest segle i que es manté al s.XIX ja que el cens de 1857 determina 959 habitants pel terme municipal.

 
Llibre de la fundació de la rectoria d´Olvan
Biblioteca Monestir de Montserrat
Història
Tot i que no s’han fet excavacions per confirmar-ho, sembla que en un turó situat al centre del municipi d’Olvan, i al nord-oest del poble, hi ha indicis força clars de l’existència d’un antic assentament ibèric. Amb tot, els orígens històrics del municipi d’Olvan es troben a l’època medieval.

Dintre el procés de repoblació del Baix Berguedà, el desembre del 899 el bisbe Nantigis d’Urgell consagrava l’església de Sta. Maria d’Olvan i donava per terme a aquesta parròquia des de la Pera, a l’est, fins a Montsent, al nord, baixant per l’esquerra del Llobregat cap a Gironella i fins a Peraforn, a cal Bassacs actualment. Això sembla indicar que Olvan i Gironella formaven una sola unitat parroquial.

En el “Llibre de la fundació de la rectoria d’Olvan” conservat a la Biblioteca del monestir de Montserrat es parla que l’església està situada en el “castell d’Olvan” i per algunes prospeccions realitzades l’any 1997 s’arribava a la conclusió que aquest “castell” podia haver estat situat en l’hort de la rectoria, al bell mig del poble. Per altra part, la memòria popular parla de l’existència d’un primitiu Olvan situat en un turonet a un quilòmetre, poc més o menys, a ponent de l’actual nucli, on hi ha una casa que, curiosament, porta per nom “L’Atalaia”, molt més idoni per situar-hi un castell que en el planell on es troba construït el poble actual.

Cap el tombar de l’any 1000 sembla que els senyors de la Portella, vicaris dels comtes cerdans en aquesta comarca, construïren en un turó estratègic vora el Llobregat primer una torre i més tard un castell en el lloc de Gironella, al voltant del qual s’anaren construint cases i fou necessari assignar-li un terreny jurisdiccional d’uns set km2, que es segregà de la parròquia d’Olvan.
Per un capbreu incomplet del monestir de La Portella sabem que el 1348 a Olvan hi havia, al menys, 23 cases de pagès habitades i catorze o més al voltant de la sagrera de Sta. Maria, que representaria unes 150 persones, nombre d’habitants ben important per una poble d’aquella època.

Cal recordar que 1369 els barons de Pinós, senyors de l’alt Berguedà, compraren als seus parents Fenollet les baronies de La Portella i Lluçà i potenciaren Gironella com a segona capital de les seves possessions el que potser fou en detriment d’Olvan. Això, els anys de pesta i les guerres feren decréixer notablement el nombre d’habitants que tenia aquesta població a mitjans dels segle XIV i, tot i que els fogatges no són gaire de fiar però sí que són indicatius, el de 1497 ens presenta el poble d’Olvan i Llavaneres només amb vuit famílies.

El segle XVI fou de redreçament per la parròquia d’Olvan que veié com s’ocupaven de nou diversos masos que havien quedat rònecs i deshabitats, tal com indiquen nombrosos pergamins d’aquella època que es conserven en diferents masies del poble i això féu que es produís més d’un enfrontament amb els habitants de Gironella, esdevinguda capital de la baronia del mateix nom i que també incloïa Olvan, per la disputa d’alguns drets.

El segle XVII fou de bon veïnatge entre Olvan i Gironella ja que hagueren de fer front conjuntament als diferents problemes de l’època (casos de bruixeria, problemes amb els Agulló Pinós, senyors de la baronia de Gironella, nomenament de soldats per la Guerra del Segadors i molts atacs dels francesos en la frontera catalana, etc.) que miraven de resoldre reunint-se tot sovint a casa de l’Arnau i a les roques del Pont d’Orniu, quan se’ls ajuntaven els representants del pobles de la Baronia Alta (Cercs, Figols, Vallcebre...).

Tot i que Catalunya quedà molt abatuda després de la Guerra de Successió, el treball de la gent dels nostres pobles féu que es produís una reacció tant important que el segle XVIII va ser un dels més pròspers de la història de Catalunya. Això queda ben reflectit a Olvan on es troben gran nombre de llindes en les cases de pagès i del poble amb dates d’aquell segle, indicatives de la gran quantitat d’obres que van realitzar-se a nivell particular i, especialment, amb la construcció de la nova església, feta l’any 1783, tal com indica la seva portalada.

Un altre indicador d’aquesta recuperació econòmica i demogràfica és el cens de 1787, que dona a Olvan una població de 389 habitants, la majoria dels quals són pagesos i jornalers, però ja s’hi detecta la presència de set fabricants.

La naixent industrialització que s’havia iniciat en les nostres contrades a finals del segle XVIII es veié estroncada en la primera meitat del XIX per la Guerra de la Independència, els conflictes polítics que la seguiren, i les dues primeres Guerres Carlines, especialment al nucli d’Olvan, que sofrí l’incendi de la població decretada pel Comte d’Espanya, el dia 2 de setembre de 1839. Així ho indicava pocs anys després Pascual Madóz en el seu “Diccionario...” en parlar d’Olvan:
“Situado sobre escarpadas rocas, con buena ventilación y clima frio pero sano. Tiene 120 casas , algunas de ellas habitadas, y las demás derruidas, como las dejó todas el conde de España en la última guerra civil...” Olvan es recuperà d’aquella maltempsada i el 1845 hi tornaven a funcionar tres petites fàbriques que, amb maquinària manual, produïen teixits de cotó i donaven feina a vint-i-una persones.

Amb tot la situació geogràfica del nucli d’Olvan, apartat del Llobregat, li impedí participar plenament de la forta industrialització que experimentà el Baix Berguedà i especialment la vall del Llobregat en la segona meitat del segle XIX.
 
Topònim
El topònim Olvan prové de del nom del castell d’ “Oleane” esmentat l’any 899 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria. El topònim que, etimològicament s’ha d’interpretar, com el cas d’Olot o les Oluges, com una referència a un indret caracteritzat per una “gran cabana”.

Des del punt de vista fonètic evolucionà de
Oleane (899)
Oloan (1017)
Oluan (1293 i 1323)
Olvan ( s.XV)
 


enllaços
Recursos. Material gràfic.
Històric fotografies
Videos
Ajuntament d'Olvan
Plaça de l'ajuntament s/n - 08611 - P0814300J - Tel. 93 825 00 13 - Fax. 93 822 86 85 - olvan@diba.cat
Diputació de Barcelona