Olvan col·loca quatre llambordes Stolpersteine

Aquesta acció és fruit d’una iniciativa impulsada per Òmnium Berguedà en estreta coordinació amb l’Ajuntament d'Olvan i la resta de municipis adherits al projecte. La proposta, vehiculada a Catalunya pel Memorial Democràtic, busca dignificar la memòria de les persones deportades i assassinades als camps de concentració i extermini nazis mitjançant l’art i la història.

Enguany, Olvan s’uneix a Avià, Casserres i Berga per rebre homenatge als veïns i veïnes que van patir l’horror de l’Holocaust. Aquesta nova fase del projecte és possible gràcies a la recerca històrica exhaustiva realitzada per Daniel Montañà i Josep Rafart, que han documentat la vida de les persones nascudes o vinculades al Berguedà que van ser enviades als camps.

En total, aquest 2026 s’instal·laran 16 noves llambordes Stolpersteine a la comarca, dels quals quatre s'han instal·lat aquest matí a Olvan en homenatge permanent al testimoni i lluita de Josep Simon Mill, Benet Aloy Montblanch, Jaume Carrera Font i Galderic Illat Ester, per tal que no caiguin en l’oblit.

La jornada, que ha comptat amb l'alumnat de l'Institut Pere Fontdevila de Gironella, familiars dels homenatjats i autoritats, ha tingut lloc a la plaça Rodona d'Olvan i a la carretera de Berga de Cal Rosal. Durant l'acte, hem tingut la sort de sentir unes paraules d'una familiar d'en Josep Simon, i ha sigut la seva neta qui ha pogut col·locar la llamborda en el seu honor.

La memòria viva de Josep Simon, Benet Aloy, Jaume Carrera i Galderic Illat

Benet Aloy Montblanch (Olvan, 1910 - Gusen, 1942). Fill de Francesc Aloy, de Berga, i Dolors Montblanch, de Vilada, vivia a Cal Cric de Cal Rosal. Capturat pels alemanys, l'abril de l'any 1941 va ser traslladat a Mauthausen, on consta que feia de perruquer. El setembre del mateix any fou traslladat a Gusen, on el 20 de gener de 1942 va morir. La causa de la mort, segons el llibre de morts del camp, va ser "enverinament de la sang". El van incinerar el 22 de gener de 1942 al crematori de Gusen. La comunicació de la seva mort va ser enviada al seu germà Josep, que vivia al carrer anomenat l'Ensanche, barriada de Xauxa, de Cal Rosal.

Jaume Carrera Font (Tortellà, 1895 - Gusen, 1941). Fill de pares garrotxins, va venir a viure als Pisos Nous, número 48, de Cal Rosal. Com a president del comitè local del Front Popular, a partir del setembre de 1936 va formar part de l'Ajuntament d'Olvan. El gener de 1941 va entrar al camp de Mauthausen i vint-i-un dies després el van traslladar a Gusen. Hi va morir l'octubre de 1941 a causa de gastroenteritis crònica i insuficiència circulatòria, segons el llibre de defuncions. En el certificat de defunció de Mauthausen consta que estava casat amb Engràcia Caula, que vivia a Puig-Reig.

Galderic Illat Ester (Olvan, 1909 - Gusen, 1941). Fill de la Balma, una masia situada entre Olvan i la casa de Ferreres. Treballava a la fàbrica de Cal Rosal i vivia en un dels pisos de l'amo de la colònia a la barriada de Xauxa, al carrer de l'Ensanche, número 3. El gener de 1941 va ser detingut pels alemanys i va entrar a Mauthausen l'abril del mateix any, on consta com a treballador textil. El juny de 1941 el van traslladar a Gusen, on va morir el novembre del mateix any a causa d'una infecció pulmonar i un atac de cor. En el certificat de defunció consta com a solter i com a familiar pròxim figura el seu cosí Antoni Suñé Safont, veí d'Avià. 

Josep Simon Mill (Olvan, 1912 - Santpedor, 2007). Fill de Cal Magí d'Olvan, de petit, se'l coneixia com el Pepet de Ca la Ballarona. El gener de 1940 els nazis el van fer presoner i a l'octubre del mateix any el van enviar a Sagan i, posteriorment, a Trèveris. El gener de 1941 el van traslladar a Mauthausen, on hi va fer diverses feines. El 5 de maig de 1945, data de l'alliberament de Mauthausen, va saltar la muralla i, juntament amb el seu amic Diego Flores, van rebre els tancs americans des de fora. L'any 1954, després de quinze anys, Josep Simon es va retrobar amb la seva dona Maria Camprubí i va conèixer la seva filla Pepita. En aquell moment, els pares van parlar de fer-se un passaport i ajuntar la família, però la mare no volia viure a França i el pare no podia tornar a Olvan. L'any 1957, es van tornar a trobar i van saber que Josep Simon havia refet la seva vida a França. Després de la mort del dictador, Josep Simon, Pepita Simon, el seu marit Cristóbal Madrid i les seves dues filles, de tant en tant, quedaven de trobar-se en diversos llocs. Des de l'any 2000, en què Josep Simon es va instal·lar en una residència de Santpedor, fins a l'any 2007, en què va morir, es veien cada setmana.

Un projecte d'art i memòria contra l'oblit

Les Stolpersteine (terme alemany que significa "pedres que ens fan ensopegar") són una proposta de memòria creada per l’artista Gunter Demnig. Es tracta de petits cubs de ciment coberts amb una placa de llautó on es graven les dades de les persones que van ser deportades o assassinades pel règim nazi. Aquestes peces s'incrusten al paviment per tal que els vianants, en "ensopegar-hi" amb la mirada, recordin els noms i la història dels seus veïns. Actualment, n’hi ha més de 117.500 repartides per 31 països, constituint el monument descentralitzat més gran del món.