Història

Història del municipi d'Olvan


Trobem el lloc i el castell d'Olvan esmentat en la dotalia o acta de consagració de l'any 905. L'església parroquial de Santa Maria fou consagrada pel bisbe d'Urgell Nantigís. Va pertànyer a la baronia de la Portella i després del 1369 va passar a formar part dels dominis de la família Pinós. Hi tingué importants drets el monestir benedictí de Sant Pere de la Portella.

En el bienni de 1806-1807, foren nomenats; Domingo Anglarill i Farreras batlle, i regidors, Raymundo Canudas i Ballaró i Josep Badia. El consistori a finals del 1805 estava representat per en Francisco Armengol i Trasserra, batlle, i els regidors eren Miquel Buscallà, Manel Boladeras, Pere Bern i Ramon Sabata.

En aquest terme municipal es troba l'antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, fundat l'any 1231, on encara s'hi pot trobar la seva església monacal.

L'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, temple parroquial d'Olvan, amb prou feines conserva restes de l'estructura original romànica, a causa del fet que ha estat restaurada diversos cops.

Olvan celebra la festa major el primer cap de setmana d'agost. El 20 de gener s'hi celebra la festa de Sant Sebastià, com a vot de poble en agraïment a aquest sant per haver alliberat els seus habitants de la pesta durant l'edat mitjana; s'hi celebra una missa i un dinar popular a base d'arròs.

Cal Rosal


Cal Rosal és un nucli de població d’uns 700 habitants situat a la riba del riu Llobregat, al sud de Berga.
Administrativament pertany en la major part al municipi d’Olvan, tot i que n’està separat per uns 4 quilòmetres i té una història pròpia.

Abans d’esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de pas, com ho prova el camí ral que unia Berga amb Vic creuant el Llobregat en aquest punt i els ponts que successivament s’hi han anat construint, com el Pont d’Orniu.

Més endavant, l’any 1858, els germans Rosal, nascuts a Mataró però fills d’empresaris tèxtils berguedans, van comprar uns terrenys a la vora del Llobregat per construir-hi una fàbrica,  la maquinària de la qual seria moguda per la força de l’aigua i que es convertiria amb la primera colònia tèxtil de Catalunya. La Fàbrica Vella va iniciar la seva activitat cap a l’any 1860, amb màquines de filar i cardes, poc després va incorporar telers. A finals del segle XIX ja era la indústria tèxtil més important de Berga. Aquest fet va permetre ampliar la presa i obtenir més energia per moure la noves màquines instal•lades a la Fàbrica Nova. Posteriorment es devien construir els edificis de la façana que dóna a la carretera de Berga, on estaven situats el magatzem de bales de cotó, les obridores i els batans, el portal amb la porteria per al control d’entrades i sortides i la casa de dos pisos on vivien els amos en les seves estades a la colònia. Ja en el segle XX es construiren les oficines i els acabats, amb secció de blanqueig, tint, aprest, confecció,  plegat i empaquetat. A mitjans d’aquest segle la fàbrica de Cal Rosal va arribar a tenir 1200 treballadors repartits en tres torns, que feien anar uns 25000 fusos, uns 500 telers i les corresponents màquines complementàries de tot el procés tèxtil.

Com a la majoria de les fàbriques situades a peu de riu, allunyades dels nuclis de població, va caldre construir-hi habitatges pels treballadors i una sèrie de serveis que es van anar ampliant al llarg del segle XIX i XX.  Els primers pisos es van construir al costat de la fàbrica, donant forma al carrer del Riu o de la Serradora, al carrer de Dalt o Muntanya i el carrer de Sant Antoni. Ben aviat es va comptar amb l’església i una botiga de queviures, cafè, fonda i estanc. A finals del segle XIX es va construir el convent amb l’escola i residència de noies joves i  l’anomenat carrer de Xauxa. Ja al segle XX la colònia es va ampliar més avall de l’estació amb els pisos de Sant Josep (1922)  i el grup Sant Ramon (1946). Paral•lelament, la colònia es va anar equipant amb un cinema-teatre, nous cafès i noves botigues de queviures, carnisseries, merceries, forns, sabateries, sastre,  barberia,  perruqueria, esdevenint un veritable poble.

Aquest ritme es va aturar momentàniament entre els anys 70 i 80, degut a la crisi que va afectar l’activitat tèxtil i que va provocar en primer lloc la supressió de la línia de tren i va acabar desembocant en el tancament de la fàbrica l’any 1992. A partir d’aquell moment l’activitat comercial de Cal Rosal es va orientar prioritàriament als clients de pas de la carretera que unia Barcelona amb Berga i que passava pel mig de la població. 

Avui, 15 anys més tard, Cal Rosal segueix sent un nucli que conserva la seva població, la seva personalitat, les seves festes i la seva activitat comercial. 

Darrera actualització: 15.09.2022 | 13:27
Darrera actualització: 15.09.2022 | 13:27